MASTERCLASS: »ELS REPTES DE LES POLÍTIQUES DE GÈNERE DES DE LA PERSPECTIVA LGTBIQ: LA PERSPECTIVA FEMINISTA INTERSEX». AMB LAURA VILA KREMER

El passat divendres 12 de juny va tenir lloc, a càrrec de Laura Vila Kremer, la darrera Masterclass oberta, sota el títol ‘Els reptes de les polítiques de gènere des de la perspectiva LGTBIQ: la perspectiva feminista intersexe’, en el marc del nostre postgrau ‘La perspectiva de gènere interseccional en les polítiques públiques i projectes’. Hi van assistir més d’una vintena de persones, presencialment i en línia.

L’actriu intersexual Laura Vila Kremer és professional de les arts escèniques i activista catalana que forma part del col·lectiu artístic “Que no salga de aquí”. Un grup de conscienciació que busca la despatologització mèdica de les persones intersexe i el reconeixement d’aquesta part de la població, a través de la dramatúrgia, les arts escèniques i la història de l’art.

Durant la sessió es van debatre diferents afirmacions sobre la intersexualitat: definicions alternatives; la patologització mèdica; o la importància de desmitificar mites com el d’hermafrodites des d’una una perspectiva queer, un tema sobre el qual la Laura participa en una obra de teatre, anomenada “Hermafrodites a cavall”. Al llarg de la seva ponència Laura Vila va anar exemplificant el gran desconeixement de la realitat intersexual que hi ha encara avui dia.

Què s’entén per intersexualitat?

La masterclass va començar amb un petit exercici participatiu, on la Laura va llençar la següent pregunta: “Quina imatge o paraula et ve el cap quan sents la paraula ‘intersexe’ o intersexeualitat’?”.

Gràcies a les respostes dels assistents, es va poder elaborar un mapa de paraules, on s’observaven conceptes com diversitat, genètica, comú, trencament del binarisme, tabú o corporal.

Laura Vila va oferir la definició que s’utilitza normalment per definir la intersexeualitat: “Totes aquelles persones que, en qüestió de característiques sexuals (hormones sexuals, genitals interns i externs, cromosomes sexuals), presenten en alguna combinació d’aquestes característiques, les quals no encaixen en el patró binari de mascle/femella”.

Una definició que l’activista considera que es queda curta, ja que les persones intersexuals són aquelles que, precisament per aquesta combinació diversa de característiques sexuals, han rebut un diagnòstic i, alhora, una sèrie de discriminacions (no només mèdiques o imposades per la ciència biomèdica). De fet, va assegurar “La intersexualitat és un escac i mat al binarisme”.

Un activisme incipient

Després de definir el concepte d’intersexeualitat, Laura Vila va anar projectant una sèrie d’afirmacions que s’acostumen a fer al voltant d’aquest terme, els quals van ser debatuts per les participants i per l’activista catalana, qui va donar el seu punt de vista com a persona intersexee.

Entre els temes tractats al llarg de la sessió es va parlar sobre l’activisme intersexeual, el qual encara és molt incipient en l’àmbit estatal. Tal com va comentar Laura Vila, fins els anys 2000 o, gairebé 2010, no hi havia associacions de suport i, fins fa no massa encara no vèiem la lletra ‘I’ al terme LGTBIQ+.”Necessitem el LGTBIQ per a col·lectivitzar-nos, celebrar-nos i també per a identificar les violències contra nosaltres”, va afirmar.

Amb relació a la inclusió o no de les persones intersexe al col·lectiu LGTBIQ+, Laura Vila va defensar que és rellevant, perquè els permet organitzar-se. En aquest sentit, va recordar, a més, el Consens de Chicago de l’any 2006, on es van establir 40 categories d’intersexualitat, fet que desorganitzava el col·lectiu.

La legislació en termes d’intersexualitat

Un dels altres temes importants que es van debatre a la Masterclass va ser la no existència d’una llei estatal específica que defensi els drets de les persones intersexe. Laura Vila, però, va mencionar la Llei Trans, de l’any 2023, on s’inclouen aspectes rellevants.

Entre ells, destaca la prohibició de les intervencions sobre cossos intersexe, però, això sí, especifica que sí que es podran realitzar, en cas que les condicions mèdiques ho exigeixin, per tal de protegir la salut de les persones. La ponent va emmarcar aquest debat en una crítica a les pràctiques mèdiques històriques sobre els cossos intersexe, que va relacionar amb processos d’eugenèsia i control reproductiu. “Moltes d’aquestes intervencions es feien en ares d’evitar un risc psicosocial, no pas físic o mèdic”, va assegurar.

En aquest sentit, la sessió va exemplificar l’objectiu del postgrau: proporcionar eines per incorporar mirades interseccionals en les polítiques públiques. Des de la perspectiva intersexe, això implica repensar pràctiques mèdiques, categories administratives i marcs institucionals que històricament han operat sota una lògica binària del sexe.

Amb aquesta masterclass es clausura un cicle organitzat en el marc d’aquest postgrau en el qual hem tractat qüestions com la IA des de la perspectiva decolonial feminista; estratègies per a incorporar una perspectiva antiracista i decolonial a les polítiques públiques i projectes; la interseccionalitat feminista a l’eix classe social i la interseccionalitat des de la crítica feminista anticapacitista.