«ENS HEM DE FORMAR PER SER CAPAÇOS DE BUSCAR I AVALUAR FONTS D’INFORMACIÓ DE MANERA AUTÒNOMA»

Aquest nou episodi de ‘La Mirada del Colpis’ ha estat dedicat al fenomen de la desinformació. Un problema que va més enllà de la comunicació i que influeix en la formació de l’opinió pública, condiciona el debat polític, alimenta la polarització social i els discursos d’odi i erosiona la confiança en les institucions, deteriorant la qualitat democràtica.

Aquesta és la idea darrera del nou curs organitzat pel Colpis “Comprendre la desinformació: narratives, actors i impacte social i polític”, perquè la lluita contra la desinformació també depèn de la capacitat de la ciutadania i dels professionals per analitzar críticament la informació, entendre com es construeixen les narratives i identificar els mecanismes que condicionen la nostra percepció de la realitat.

Per aquest programa hem comptat amb la presència de la coordinadora del curs, llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i postgraduada en Comunicació i Estratègia Política, Pilar Rodríguez. Ella és tresorera i membre de la Comissió de Relacions Internacionals del COLPIS.  Al 2018 va impulsar Pyrgus Consulting que treballa en diferents àmbits com el finançament europeu, la formació, la comunicació i la consultoria estratègica

A més, ens ha acompanyat un dels docents del curs, Lorenzo Marini, cofundador de Verificat, Ashoka Fellow 2023. Va ser fundador i director de la startup Precept / YouCheck, amb l’objectiu de desenvolupar tecnologies contra la desinformació. És llicenciat en Ciències de la Comunicació per la Universitat de Bolonya i ha obtingut Màsters de polítiques i comunicació al University College of London i a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Què entenem per desinformació?

La primera part de l’episodi es va centrar en la definició del concepte de desinformació. Un fenomen que Lorenzo Marini explica així: “Quan parlem de desinformació avui dia, en el món digital, estem parlant d’informació enganyosa o conjunt d’informacions falses, dissenyades per manipular l’opinió pública”.

Es tracta d’una idea que, traduïda a l’anglès, seria disinformation, la qual cal discernir de misinformation. La diferència rau en el fet que el primer implica intencionalitat, mentre que el segon és la difusió d’informació falsa per desconeixement o ignorància, causada per la no verificació de les fonts.

 “Generalitzant, moltes vegades ens arriba una informació i no invertim el temps necessari per a verificar si és certa o no i la posem a disposició d’altres persones”, afirma Pilar Rodríguez.

Tot i que ja es parlava de les fake news abans, el panorama actual és diferent i, tot i que té una part positiva, ja que podem accedir a molta més informació, també té els seus inconvenients. “Venim d’un món on les coses eren més senzilles pels usuaris. Previ a Internet, la informació arribava per uns canals ben construïts, com els mitjans de comunicació i, tot i que també es podien equivocar, teníem menys informació a la nostra disposició”, explica Lorenzo Marini.

Qui contribueix a aquesta desinformació?

Pilar Rodríguez adverteix que “sovint pensem que la desinformació és una cosa abstracta que es genera per sí mateixa”, però no és així. Es genera per una sèrie de motius i, sobretot, per part de diferents actors.

Lorenzo Marini els enumera en els següents nivells. En primer lloc, actors estatals, on la informació és un espai de guerra geopolítica; en segon lloc, actors locals, entre els quals destaquen els partits i personalitats polítiques que utilitzen, per exemple, narratives falses en discursos electorals; i, en tercer lloc, l’àmbit massiu, és a dir, les xarxes socials.

La desinformació a aquest últim grup respon, segons Marini, a interessos econòmics de diferent tipus. Des de la difusió de certes notícies per fer canviar el valor de la borsa, fins a interessos molt més petits, com poden ser la cerca de clicks, buscant la confrontació, la indignació i les emocions fortes.

El paper dels algoritmes i la IA

En aquestes xarxes socials tenen un pes molt important els algoritmes, els quals estan dissenyats per augmentar el temps de pantalla dels usuaris i que prioritzen reaccions extremes.

L’espai de diàleg universal que tenim, doncs, premia la indignació, la ràbia i el sensacionalisme i això genera una fragmentació de la societat. “Es creen realitats a mida que permeten que cadascú es creï un espai d’interpretació del món”, explica el cofundador de Verificat.

Tal com argumenta Pilar Rodríguez, aquestes bombolles suposen un perill enorme des del punt de vista sociològic i de les ciències socials: “Tu pots viure perfectament sense rebre notícies o inputs que no siguin favorables al teu propi ecosistema, a allò que tu penses. No tens opinió pública perquè no t’arriba”.

Un altre factor que contribueix a la desinformació i també molt lligat a l’actualitat és la intel·ligència artificial (IA). “Ens trobem davant d’un repte similar a quan va arribar Internet. Sabem que la IA arribarà a tot arreu, però no sabem quina cara tindrà d’aquí a 10 anys”, exposa Lorenzo Marini.

El cofundador de Verificat afegeix, a més, que això ja té una incidència directa en la desinformació avui en dia: “No ens podem creure res en l’àmbit de les imatges i els vídeos. I tampoc a xarxes socials, on veiem debats i pensem que els usuaris podrien ser bots”.

La IA s’alimenta d’informació i part d’aquesta és falsa o de baixa qualitat, fet que provoca errors. És per això que Pilar Rodríguez remarca la importància de contrastar la informació: “Cal ser conscients que les fonts són molt diverses i no estan contrastades en molts casos. Per tant, hauríem de tenir un pensament crític a l’hora d’informar-nos”.

El problema, doncs, no seria de l’eina, sinó de la manera en com l’utilitzem.

Què diu la legislació

Segons Lorenzo, ja existeix legislació que regula alguns aspectes concrets relacionats amb la desinformació, però abordar legalment què és cert i què no és una qüestió molt complexa. Determinar la veracitat d’un contingut a través d’un procés legal presenta nombroses dificultats i limitacions.

Per aquest motiu, considera que la legislació hauria de centrar-se a desincentivar la difusió massiva de continguts desinformadors. En aquest sentit, destaca que la Unió Europea està orientant les seves actuacions cap a les plataformes digitals que fan possible aquesta distribució a gran escala.

Com hem d’actuar?

La part final del programa va estar dedicada a la responsabilitat individual. És a dir, què podem fer per combatre la desinformació i que estigui a les nostres mans?

Lorenzo Marini destaca la importància de dos factors. D’una banda, consumir informació a través de mitjans de comunicació rigorosos i mantenir una mirada crítica davant dels continguts que rebem, especialment a les xarxes socials.

D’altra banda, considera que la formació és una de les eines més importants per fer front a la desinformació: “Ens hem de formar, i crec que això hauria d’estar a l’educació des que som nens, per ser capaços de buscar i avaluar fonts de manera autònoma”.

Aquest és, precisament, el motiu pel qual neix el curs del Colpis “Comprendre la desinformació: narratives, actors i impacte social i polític”.

Com sempre, al capdavant del programa el nostre company sociòleg, l’Aran Solé. Aquest videopòdcast va ser emès dilluns 6 de juliol de 2026, de 17 a 18 h, al 106.9FM de Ràdio Catalana de la Cultura i l’Esport.

MIREU AQUEST VIDEOPODCAST

TOTS ELS PODCASTS AL NOSTRE CANAL D’IVOOX