la professió
Sortides professionals
01. AVALUACIÓ
Avaluar és la millor manera de saber si estem fent bé les coses, i com les podríem millorar. L’avaluació de polítiques i programes públics, doncs, no només ens permet respondre a les demandes de transparència dels ciutadans, sinó que també és el camí a les 5 Es (eficàcia, eficiència, economia, efectivitat i equitat) i a la creació del major valor possible per a la gent a la qual servim –en un context de recursos limitats.
Hi ha diferents tipus d’avaluació, cada una de les quals aporta utilitats distintes:
L’avaluació de resultats analitza el grau de consecució dels objectius públics, tant a nivell de productes generats -outputs- com d’impactes assolits -outcomes: esperats i inesperats, positius o negatius-, clarificant si els impactes són deguts a l’acció pública o a altres factors d’entorn.
L’avaluació econòmica compara els resultats aconseguits amb els recursos esmerçats.
L’avaluació de la implementació examina com es duen a la pràctica els programes, i posa en evidència aquelles vessants seves que necessiten millorar.
L’avaluació de necessitats socials clarifica quines necessitats existeixen (no fos cas que ens poséssim a fer el que no toca, o que no féssim allò que sí caldria fer).
I l’avaluació del disseny, prèvia a la posada en marxa dels programes, ens ajuda a incrementar les seves possibilitats d’èxit.
Politòlegs/logues i sociòlegs/logues són professionals especialment preparats per a dissenyar, conduir i interpretar avaluacions, i per a traduir-les en recomanacions de millora.
02. GESTIONAR PROJECTES
L’actuació en pro dels interessos públics pot prendre la forma de processos (quan és d’accions repetides i de freqüència recurrent) o de projectes (quan és puntual i singular). Precisament, en el cas dels projectes, el seu caràcter no repetitiu fa que sigui encara més important ser capaços d’encertar-la a la primera –per maximitzar el valor públic creat.
Doncs bé, politòlegs/gues i sociòlegs/gues poden ajudar decisivament a què els projectes tinguin èxit, ja que intervenen en diferents moments de la vida del projecte:
El diagnòstic previ: consistent en l’estudi del context i en aplegar la informació necessària per a entendre el problema i els actors i interessos afectats;
El disseny del projecte: establint les finalitats i els objectius, les estratègies, les accions a dur a terme, els agents a intervenir, el calendari, els recursos, i sobretot el ‘marc lògic’ que prova la idoneïtat de les intervencions previstes de cara a assolir els objectius marcats;
La implementació/execució: essent fidel al disseny originari, adaptant el projecte als canvis sobrevinguts, fent el seguiment de l’evolució del mateix, i solucionant els problemes que vagin apareixent;
L’avaluació: tant per a poder retre comptes, com per a pensar nous projectes i per a millorar futures actuacions.
03. GESTIONAR PROCESSOS
Bona part de l’activitat de l’Administració i de les organitzacions que treballen pels interessos col·lectius es canalitza a través de processos (és a dir, conjunts d’operacions que es repeteixen moltes vegades i que transformen uns inputs -entrades- en resultats -sortides-). Doncs bé, politòlegs/gues i sociòlegs/gues estan capacitats per a dissenyar, executar i avaluar processos, i també per a analitzar-los i millorar-los, racionalitzant-los, integrant-hi tecnologia, corregint-ne disfuncions, sotmetent-los a requeriments de qualitat o sostenibilitat, etc. Així mateix, poden gestionar-ne noves dimensions com ara les de transparència, participació, obertura de dades, etc.
Politòlegs/logues i sociòlegs/logues són professionals especialment preparats/des per a gestionar tot el cicle dels processos públics.
04. FUNCIONS GERENCIALS
Qualsevol organització necessita algú que en gestioni el funcionament, n’impulsi l’activitat, en garanteixi la qualitat i l’adapti als canvis que s’esdevenen. Fins i tot les administracions locals i les entitats no lucratives petites són prou complexes i desenvolupen finalitats prou crítiques com per a necessitar de gestor(e)s professionals. La figura del/la gerent, a més, resulta imprescindible quan l’escala creix: algú s’imagina una empresa de 100 o més treballador(e)s i amb un pressupost anual de vint/trenta/o quaranta milions d’euros sense un/a director/a-gerent al capdavant? Doncs aquesta encara és una realitat massa comuna quan parlem del món públic català.
Els o les gerents (siguin generals, sectorials o territorials) aporten coneixement i experiència en les diferents dimensions que té tota organització: des de l’estratègica i la planificadora, fins a la dels recursos humans i la dels processos, passant per la d’avaluació, la d’organització, la tecnològica, la de comunicació, la legal i la financera… Així, fixen objectius, prenen decisions, gestionen i busquen recursos, asseguren la connexió amb l’entorn, resolen problemes i conflictes… funcions que són la base de la bona marxa de qualsevol persona jurídica. El cas és que politòlegs/ues i sociòlegs/ues són professionals especialment preparats/des per a assumir la gerència de les institucions que serveixen als interessos col·lectius.
05. RELACIONS INTERNACIONALS
Vivim en un món globalitzat en què tot està connectat i les oportunitats -i els problemes- no entenen de fronteres. En aquest context, per a qualsevol organització que treballi pels interessos públics, tenir una dimensió internacional és fonamental per a poder complir satisfactòriament amb les finalitats que té encomanades (i més encara tenint en compte que formem part de la Unió Europea i això ens afecta molt).
Així, doncs, cal disposar d’una línia de treball dedicada al front exterior, que ens permeti fer coses com estar al corrent de les novetats normatives, tecnològiques o político-socials que ens poden afectar; trobar socis per fer coses plegats (activitats, reivindicacions, …); accedir a nous recursos (econòmics, o de coneixement); compartir experiències i dur a terme exercicis de benchmarquing -comparació-; promoure els nostres territoris i institucions; etc.
Però per a portar endavant aquest treball cal tenir bons i bones professionals. Precisament, les relacions internacionals són una de les àrees d’especialització de politòlegs/gues i sociòlegs/gues, cosa que els fa especialment preparats per a assumir la direcció i la gestió de les relacions internacionals de les institucions que serveixen als interessos col·lectius.
06. CONEIXEMENT DE LA REALITAT SOCIAL
Les polítiques i actuacions públiques (també les del tercer sector) haurien de basar-se en un sòlid coneixement de la realitat. Però per a què això sigui possible, cal disposar de professionals expert(e)s en l’anàlisi de l’entorn i cal invertir en recerca i observació aplicada d’aquest entorn. A aquest efecte, els observatoris i els laboratoris socials són eines interessants a considerar.
Precisament, sociòlegs/ues i politòlegs/ues són destres a l’hora de descriure i fer el seguiment de les realitats sectorials o territorials que se’l encomanen (tasques que impliquen la necessitat de crear i utilitzar conceptes precisos i indicadors de tot tipus, així com d’identificar o generar les fonts de dades i d’informació necessàries). Alhora, els i les professionals de les ciències socials i polítiques saben com analitzar i interpretar els fenòmens que observen, a la llum tant de les teories clàssiques com de les més avanguardistes.
Finalment, armats/des amb tot aquest coneixement, sociòlegs/ogues i politòlegs/ogues poden aconsellar amb solvència quins cursos d’acció emprendre, o informar dels costos i beneficis -i les probabilitats d’èxit- de les diferents alternatives.
07. ASSESSORAMENT POLÍTIC
El món de la política (en un sentit ampli) és complex i exigent. Per aquest motiu, tant les persones electes com qualsevol organització privada o sense afany de lucre que persegueixi legítimament els seus interessos, necessiten un assessorament sobre com moure’s i com ser efectiu en aquest àmbit tan particular.
L’assessorament pot abastar des del dia a dia de les institucions fins a moments més específics (com les campanyes electorals o determinades operacions de lobby a favor de causes), i pot fer-se tant des de dins de les pròpies organitzacions (amb figures d’assessors/es polítics/ques que formen part de l’organigrama -sovint amb noms del lloc de treball diferents-) com des de fora en forma de consultories puntuals.
No cal dir que qui millor pot fer aquesta funció de suport expert són els i les professionals de la ciència política i la sociologia, formats/des especialment per a conèixer el món públic i operar eficaçment en el seu si. Les competències que aporten aquests/es professionals inclouen nombroses capacitats difícils de trobar plegades en altres professions, com les d’anàlisi, de comunicació, d’ideació d’estratègies, de gestió de conflictes o de coneixement de les dinàmiques de grup, entre altres.
08. MEDIACIÓ
El mediador o mediadora és una persona clau en el procés de la mediació perquè té com a objectiu promoure el diàleg i facilitar que les persones arribin a acords que facin possible una solució vàlida per a tots, més ràpida i econòmica.
El mediador o mediadora no decideix ni imposa res a les parts, sinó que les escolta i les ajuda a trobar, per elles mateixes, la millor solució a través del diàleg.
La intervenció de la persona mediadora fa possible que les persones puguin parlar del seu conflicte i cercar de forma conjunta una solució vàlida, responsable i beneficiosa per a tothom. La mediació està més extesa en conflictes públics (per exemple quan una de les parts és una administració pública, o bé és l’ús o el mal ús d’un espai públic el que genera el conflicte), conflictes de veïnatge així com familiars. La figura d’un/a professional en Ciència Política o en Sociologia que fa mediació és clau en aquests àmbits relacionats amb les nostres disciplines, per facilitar l’acord entre les parts en conflicte.
La persona mediadora pot ser designada per les pròpies parts o bé pel Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. D’acord amb la Llei 15 /2009 de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, i el Reglament de desenvolupament aprovat pel Decret 135/2012, de 23 d’octubre, per ser donat d’alta al Registre de mediadors del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, cal complir els requisits següents:
a) Tenir una titulació universitària oficial (com ara el grau en Ciències Polítiques o en Sociologia)
b) Acreditar una formació i una capacitació específiques en mediació i en l’especialització corresponent, impartida per centres universitaris, pels col·legis professionals o per d’altres corporacions de dret públic, i cursar la part general i almenys una de les diferents especialitzacions. (Veure els Cursos homologats pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya)
c) Estar col·legiat/da en el respectiu col·legi professional o pertànyer a una associació professional de l’àmbit de la mediació acreditada pel departament competent en matèria de dret civil, o prestar serveis com a mediador o mediadora per a l’Administració.
Les persones que compleixen els requisits d’acord amb el que disposa l’article 3 de la Llei 15 /2009 de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, i volen exercir la funció de mediació regulada per aquesta Llei s’han d’inscriure al registre del Col·legi el qual resoldrà la declaració de capacitació i traslladarà les inscripcions al Registre de l’àmbit corresponent del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya.
09. CAP DE GABINET
Les persones que estan al capdavant de les organitzacions necessiten estructures de suport que recolzin la seva tasca: els gabinets. I dirigint els gabinets hi ha d’haver professionals capaços/ces d’impulsar i coordinar els i les diversos/es expert(e)s que composen aquestes unitats (responsables de comunicació, secretaria, relacions institucionals o estudis, entre altres).
Les tasques que assumeix el o la cap de gabinet són múltiples i diferents en cada organització, però poden anar des de la direcció dels/les col·laborador(e)s o l’organització d’agendes fins a la redacció o supervisió de discursos, passant per l’elaboració d’informes i notes, la participació en la definició d’estratègies i en la presa de decisions, la substitució del seu/seva superior entre una amplia varietat de funcions.
Aquesta polivalència, les responsabilitats que comporten aquestes tasques i la seva naturalesa, i el tipus d’entorn en què es treballa, fan que el perfil natural per a ocupar els llocs de cap de gabinet sigui el d’algú format/da en el món de la ciència política i de la sociologia. Les competències que aporten aquests/es professionals inclouen nombroses capacitats difícils de trobar plegades en persones formades en altres disciplines, com les de coneixement de l’entorn, les d’anàlisi, de comunicació, d’ideació d’estratègies, de gestió de conflictes o de familiaritat amb les dinàmiques de grup, entre altres.
10. RESPONSABLE O TÈCNIC/A DE RELACIONS INSTITUCIONALS
Les organitzacions (públiques o privades, amb afany de lucre o sense) necessiten gestionar les seves relacions amb llur entorn -amb el qual són sempre interdependents-. Tenir identificades les institucions i persones que són importants per a l’acompliment de la pròpia missió, mantenir-hi el contacte i informar-les dels esdeveniments i posicionaments que volem que coneguin, fer el seguiment de les interaccions i dels projectes en comú… tot això és necessari de cara a poder ser efectiu com a Administració, entitat o empresa.
Alhora, des de les oficines de relacions institucionals també es gestiona molta informació sensible i s’interactua amb persones que són crítiques per a la nostra organització. Finalment, des d’aquestes oficines se solen gestionar els temes de protocol, l’organització d’actes públics, la gestió de la imatge corporativa i incidir en la comunicació cap als ‘stake holders’, ciutadans i clients.
Per a dur a terme totes aquestes tasques cal un conjunt notable de competències “polítiques” (en el sentit més genuí del concepte), al costat de les de caràcter més tècnic. Doncs bé, aquest tipus de competències qui millor les pot aportar són els i les professionals provinents del camp de la ciència política i de la sociologia.
11. AGENT TÈCNIC/A DE DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL (O LOCAL)
El desenvolupament territorial és un dels grans objectius de moltes institucions que treballen pels interessos col·lectius, i constitueix sempre un repte complex, ja que depèn de factors econòmics, socials, polítics, culturals…. Per això mateix, el disseny, l’execució i l’avaluació dels plans i de les accions de desenvolupament territorial han de beure de diferents disciplines i cal que es faci des d’una visió global i integral de les dinàmiques territorials, tenint present els requisits d’equitat, sostenibilitat i viabilitat, entre moltes altres.
Es tracta de ser capaç de fer bones diagnosis socioeconòmiques, identificar els recursos del territori, interpretar les tendències generals en curs, detectar oportunitats, consensuar objectius i rols, convertir-los en polítiques i plans, coordinar actuacions i articular xarxes, fer una comunicació facilitadora, conèixer i aprofitar els recursos exteriors disponibles, elaborar informes, ajudar i assessorar la presa de decisions, dinamitzar processos…
Politòlegs/gues i sociòlegs/gues estan especialment qualificats per aportar aquesta sensibilitat i know-how divers necessari per a dur a terme totes aquestes tasques, i per a interlocutar amb la pluralitat d’actors que intervenen en els processos de desenvolupament territorial.
12. Redactor/a DE DISCURSOS
Comunicar és una de les funcions crítiques de les persones amb responsabilitats públiques. Els i les líders i dirigents de les institucions (i les mateixes organitzacions, a través d’ells/es) es defineixen, informen, persuadeixen, motiven i, en general, interactuen i treballen a través de la paraula -ja sigui pronunciada o escrita.
Cada vegada que hom s’adreça als seus públics (amb un discurs, una ponència o un article) es té l’oportunitat d’incidir i de fer avançar la missió que l’impulsa a un/a. Però no sempre se saben aprofitar aquest tipus d’ocasions. A vegades és la falta de traça comunicativa la que provoca el desaprofitar l’avinentesa; altres cops, la manca d’intenció (el no ser conscient de les possibilitats que brinda el moment), que s’acaba traduint en missatges tòpics i buits que no susciten cap interès ni deixen petjada.
Comptar amb un/a bon/a redactor/a de discursos (speech writer) ajuda a evitar aquests perills i a treure suc de les oportunitats comunicatives que es presenten. I tenint en compte que un/a bon/a redactor/a de discursos no solament ha de ser comunicativament competent, sinó que a més ha de conèixer els temes dels quals parlarà (fent una recerca ràpida que el situï i li permeti identificar
les qüestions claus), els destinataris de la comunicació (llurs interessos, característiques, valors…), el context social i històric del moment, els objectius i l’estratègia de la institució emissora dels missatges, el caràcter de la persona per a la qual escriu, els efectes que pot tenir una determinada comunicació, les mines que no es poden trepitjar, entre altres qüestions, i tot això sovint a contrarellotge, aleshores és clar que politòlegs/gues i sociòlegs/gues estan particularment qualificats/des per a desenvolupar aquest decisiu i difícil rol.
Politòlegs/gues i sociòlegs/gues tenen la sensibilitat, els coneixements (cal tenir uns coneixements generals en molts camps diferents) i el know-how necessari per a dur a terme amb eficàcia la tasca d’un/a speech writer, traduint temes complexes en missatges clars i potents.
13. GESTIÓ DE CRISIS
Tota organització està destinada a viure periòdicament moments puntuals o fins i tot períodes llargs de crisis, que poden causar des de molèsties passatgeres fins a esdevenir malalties terminals. Per aquesta raó, les institucions (públiques i privades, amb o sense afany de lucre) haurien de tenir sempre sistemes, plans i professionals per a gestionar aquest tipus de situacions.
D’aquesta manera, hom seria capaç d’identificar i prevenir possibles problemàtiques (avaluant tant la seva gravetat com la probabilitat que passi), dissenyar la manera de tractar-les si s’acaben produint (organigrames i rols, mecanismes de presa de decisions, procediments…), preveure els mecanismes de comunicació durant els episodis d’aquesta mena, i tenir clar com avaluar-ne l’impacte -i extreure’n lliçons- un cop hagin passat.
Totes aquestes funcions són en bona mesura “polítiques”, en el sentit que requereixen d’importants capacitats analítiques, d’un desenvolupat sentit de l’estratègia i de la tàctica, de molta sensibilitat i d’un coneixement notable dels entorns públics.
14. ANALISTA DE DADES
Vivim en l’era de les noves tecnologies, el Big Data, la Societat del Coneixement i el Govern obert. En aquest món digital, la informació no només és poder, sinó que és també un recurs fonamental per a crear i potenciar benestar, riquesa i cohesió, a condició que se sàpiga fer una gestió de les dades eficaç.
Doncs bé, la gestió de dades no és una qüestió només ni sobretot d’informàtics/ques i enginyer(e)s. Per a les organitzacions i institucions que treballen pel bé comú, és necessari comptar amb expert(e)s en àmbits i tasques com ara proporcionar marc conceptuals, pensar sistemes d’informació a implementar (definint objectius i el tipus d’informació que es vol tenir), realitzar la recollida i arxiu de dades (identificant les fonts més escaients i els procediments per a tractar-les), explotar-les estadísticament, interpretar-ne els resultats, formular recomanacions, interrelacionar bases de dades, i un llàrg etcètera.
15. TÈCNIC/A DE TRANSPARÈNCIA I BON GOVERN
El malestar ciutadà en relació al món públic i l’increment de l’exigència popular respecte a les institucions democràtiques han portat recentment a dissenyar mecanismes de transparència i bon govern (alguns d’ells, d’obligatori compliment) que han d’incorporar-se ràpidament i de forma efectiva a les nostres administracions. A Catalunya, la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern és el punt de referència en aquest camp.
La gestió del conjunt de principis, valors, normes i bones pràctiques en matèria de transparència i bon govern i, sobretot, el seu aprofitament per a la millora de les organitzacions públiques més enllà dels formalismes i del compliment de la legalitat, requereix, però, de professionals especialitzats/des.
Perfils professionals i Accés a la Funció Pública
Des del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya es va elaborar un document sobre els perfils professionals dels i les sociòlegs/logues i politòlegs/logues.
Els objectius d’aquest document són:
1) Definir i mostrar el perfil professional del/la sociòleg/oga i del politòleg/oga demandat actualment pel mercat laboral
2) Apropar la realitat del món laboral al món de la formació universitària en matèria de Sociologia i Ciències Polítiques i viceversa
3) Contribuir des del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya a fer possible aquest apropament de gran utilitat per als i les futur(e)s professionals de la Sociologia, les CCPP i les Ciències de l’Administració
El contingut d’aquest document fou contrastat per sociòlegs/ogues i politòlegs/ogues col·legiats/des que exerceixen en diferents camps i àmbits de la professió. També inclou aportacions formulades per dos grups de reflexió a propòsit de la realització de l’estudi exploratori titulat “La Inserció Laboral dels titulats en Ciències Polítiques i Sociologia, 2004” d’Anna Torrijos i Montserrat Martínez. I, a més, té en compte dades procedents de la Borsa de Treball i de l’Observatori de la Professió del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya.
Podeu consultar aquests documents en els fitxers adjunts
FITXERS ADJUNTS