La crisi de l’eurozona està monopolitzant la informació rebuda d’Europa i sobre Europa, però això no vol dir que no hi hagi altres qüestions importants a les agendes polítiques de la Unió. Una d’elles és el desenvolupament de la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), introduïda pel Tractat de Lisboa, i gràcies a la qual els ciutadans europeus, mitjançant un mínim d’un milió de signatures, poden impulsar a la Comissió Europea a posar en marxa una proposta sobre una política europea. Per Josep Maria Ribot aquest ha estat un ‘pas en la democràcia participativa’.

Pel que fa a la política exterior de la Unió, ‘encara feble’ segons el ponent, Josep Maria Ribot va voler destacar la creació del Servei Europeu d’Acció Exterior, comandat per Catherine Asthon. Per Ribot ‘la política exterior europea encara rivalitza amb les decisions internes dels governs membres’.

En quant a l’ampliació de la Unió, tema ara mateix secundari, Ribot va parlar de Turquia, assignatura encara pendent degut a la seva dimensió econòmica, demogràfica i geoestratègica.

D’altra banda Ribot ha volgut destacar el lideratge exercit pel belga Herman Van Rompuy al front del Consell Europeu, qui ‘li ha donat més visibilitat’, amb actuacions rellevants, facilitant la organització de consells de ministres i també amb la seva capacitat negociadora.

Finalment no es podia obviar el tema estrella dels darrers anys: l’estat de la economia europea. Per a aquest politòleg, tenir més unió monetària implica tenir més unió econòmica i, per tant, una política econòmica més homogènia.