Linz va rebre el Príncep d’Astúries per la seva aportació a la sociologia política contemporània, com demostren les seves publicacions sobre “l’estudi del funcionament i estabilitat de les democràcies, els règims autoritaris i feixistes, la transició a les democràcies, les actituds electorals i els partits polítics”, segons afirmava el jurat del guardó.

Va estudiar Dret a la Universitat de Madrid i va alternar aquests estudis amb els de Sociologia i Ciències Polítiques. Al llarg de la seva dilatada trajectòria professional Linz va exercir com a professor de nombrosos politòlegs i sociòlegs a diverses universitats nord-americanes, com Stanford, Berkeley i Yale. També va ensenyar a universitats alemanes i italianes, i aquest darrer any va exercir la docència a la Universidad Autónoma de Madrid.

El Premi Príncep d’Astúries no va ser l’únic reconeixement obtingut al llarg de la seva carrera. El 1981 va ser guardonat a Roma amb el premi Europa-81 d’assaig pel seu llibre ‘La caiguda dels règims democràtics’. El 1992 el Nobel de Medicina Severo Ochoa li va fer lliurament del V Premi de la Fundació CEOE, concedit “per la seva contribució al desenvolupament de la recerca sociològica sobre l’economia i l’empresa”.

Linz va ser membre de la American Academy of Arts and Sciences, de l’Acadèmia Europea i de la British Academy; president de la World Association of Public Opinion Research, membre de l’executiva de l’Associació Internacional de Sociologia i president del Comitè de Sociologia Política de la mateixa.

Va ser també membre d’honor de la Federació Espanyola de Sociologia des del 1992. Va pertànyer al consell de redacció de diferents revistes especialitzades. Va ser doctor ‘honoris causa’ per les universitats de Granada, Georgetown, Marburgo, Autónoma de Madrid i Oslo. El 1996 li va ser atorgat a Uppsala el Premi Johan Skytte en Ciència Política.

Les seves recerques i publicacions han versat sobre règims totalitaris i autoritaris, sociologia comparada del feixisme, la fallida de les democràcies, les transicions a la democràcia, els tipus de règims democràtics especialment el presidencialisme, els nacionalismes, religió i política, la sociologia electoral, les elits polítiques, locals, empresarials i intel·lectuals i la història social d’Espanya.

La seva obra ha estat publicada en anglès, italià, alemany, portuguès, francès, rus, turc, japonès i coreà. Entre les seves nombroses obres destaquen: ‘An authoritarian regime: the casi of Spain’, ‘Totalitarian and authoritarian regimes’, ‘Some notis toward a comparative study of fascism in sociological historial perspective’, ‘La fallida de les democràcies’, ‘Political space and fascism as a batega-menjar’, “Problems of Democratic Transition and Consolidation’. També va ser autor de ‘Democràcia presidencial o parlamentària quina diferència implica?’, ‘El sistema de partits a Espanya’, ‘Informe sobre el canvi polític a Espanya 1975-1981’, ‘Elits locals i canvi social en l’Andalusia rural’, ‘Conflicte a Euskadi’, ‘Early state building and batega peripheral nationalism against the state”.