JOSEP MARIA VALLÈS: “ALS ANYS 90 ES PARLAVA D’UNA CRISI DE GOVERNANÇA, AVUI ES PARLA EN TERMES MOLT MÉS DRAMÀTICS”

El nou episodi del nostre pòdcast ‘La Mirada del Colpis’ l’hem dedicat al segon capítol del programa Genealogies de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya. Una iniciativa de la degana del Colpis, la Dra. Lídia Arroyo, amb la qual volem conèixer l’evolució de la Ciència Política i la Sociologia a Catalunya al llarg de les darreres dècades. El nostre segon convidat al programa va ser el catedràtic emèrit de Ciència Política i de l’Administració, Josep Maria Vallès.

Per aquest segon episodi del programa Genealogies de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya vam comptar amb la presència de la Dra. Lídia Arroyo, sociòloga i actual degana del Colpis; amb Antoni Biarnés, politòleg i director del Colpis i Eva Anduiza, professora de Ciències Polítiques a la UAB i investigadora ICREA Acadèmia. Tots tres van entrevistar al nostre convidat Josep Maria Vallès, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l’Administració Pública a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou el primer degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia d’aquesta universitat (1985-1990), on també fou rector (1990-1994).

Va ser el primer director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, i president de l’Associació Espanyola de Ciència Política i de l’Administració entre 2001 i 2003.

Va obtenir el Premi Justícia 2023, atorgat pel Govern de la Generalitat de Catalunya. És autor d’un dels llibres de referència en els nostres estudis, ‘Ciencia política: Un manual’. I també del llibre ‘Para qué servimos los politólogos’, publicat l’any 2020.

Va ser diputat al Parlament de Catalunya i conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2003 i 2006.

Els inicis dels estudis de la ciència política a Catalunya

Tot i que no li agrada personalitzar en la seva figura el mèrit d’introduir l’estudi de les Ciències Polítiques i la Sociologia a Catalunya, la veritat és que Josep Maria Vallès va jugar un paper fonamental. Va ser el primer degà de la primera facultat de Ciències Polítiques i Sociologia al territori català. La primera creada per la Generalitat, en virtut de la transferència de competències en aquell moment. I tot just la segona de tot l’estat espanyol.

Així va recordar aquell moment: “Les primeres etapes, tot i les limitacions, són molt il·lusionants. Tant per part del professorat com dels estudiants. Era una experiència innovadora, fruit de l’esforç de molta gent”.

A més, va explicar alguns dels factors que van fer-ho possible: “Es va poder fer a l’Autònoma, perquè tenia una estructura flexible i àgil. A més, vam entendre que era una batalla que havíem de donar plegats, aquells que estàvem cursant Dret Polític a la Facultat de Dret i aquells que estudiaven Sociologia a la Facultat d’Economia i l’espai ens ho permetia”. 

Per tal d’implementar el pla d’estudis, Josep Maria Vallès es va passejar per diferents ciutats d’Europa i Estats Units. No volien calcar el pla d’estudis de Madrid, perquè els semblava que ja estava desfasat, i van implementar un pla d’estudis innovador, amb matèries que aquí no existien: polítiques públiques, gestió pública o govern local. Una manera de fer una Ciència Política i una Sociologia que tinguessin repercussió a la vida col·lectiva. Una projecció cap a la realitat del país.

La seva trajectòria: el pas del dret a la Ciència Política

Els inicis de Josep Maria Vallès a la universitat van ser al grau en Dret, però una assignatura al primer curs el va marcar especialment: Dret Públic. A aquelles classes, el professor, un crític del règim, va despertar en molts dels seus alumnes un fort interès per l’anàlisi política. 

Arran d’això va fer una tesi doctoral i va rebre una beca del Govern francès per anar a París a estudiar a la Fundació Nacional de Ciències Polítiques, per fer una mena de postgrau. Una experiència on va aprendre també fora de les aules: “Eren els anys 1968 i 1969 i vaig aprendre més política al carrer, a manifestacions o assemblees que a les classes de l’Institut”.

D’aquesta manera va començar la trajectòria política de Josep Maria Vallès. Una trajectòria on s’observa una clara evolució. Durant els primers anys, va estudiar els inputs de la política: com es prenen les decisions, qui les pren, com es fan les eleccions o com funcionen les institucions. Anys després, però, va passar al camp dels outputs, on va analitzar els resultats de les decisions polítiques i l’impacte de les polítiques públiques.

Josep Maria Vallès sempre va estar molt a prop de la política institucional, però no s’hi va implicar durant un llarg període de temps. La seva etapa només va ser de vuit anys, a ‘Ciutadans pel Canvi’, a petició del President Maragall. Així ho recorda el catedràtic emèrit de ciència política i de l’administració: “Va ser un experiment. Una organització horitzontal, on ningú cobrava i on tot s’havia de debatre i consensuar”. 

La situació actual

El pòdcast va concloure amb una reflexió sobre la situació de la política actual. Així ho va definir Josep Maria Vallès: “Als anys 90 es parlava d’una crisi de governança, avui es parla en termes molt més dramàtics”.

Els factors que han fet que s’arribi a aquest punt són múltiples, però pel catedràtic emèrit de ciència política i de l’administració, les desigualtats són el més rellevant. “Estem vivint, a les últimes dècades, un augment de les desigualtats, de tota mena, i si no es recuperen elements de les polítiques igualitàries, ja ens podem anar queixant de que la democràcia no funciona”. 

Josep Maria Vallès va destacar la importància d’incidir en dos aspectes. D’una banda, amb la vigilància sobre els mitjans de comunicació, els quals considera un element necessari, però que, alhora, poden ser un element tòxic en la connexió entre el món públic i la ciutadania. 

D’altra banda, va remarcar en la rellevància de la formació de la ciutadania, la qual comença per l’escola. “Menys matemàtiques i més humanitats. “Menys física i més disciplines que ofereixin a la gent coneixement del món i la història. Que alimentin el sentit crític d’una ciutadania que juga un paper clau a la democràcia”, va assegurar. 

Eva Anduiza va destacar el fet que Josep Maria Vallès no va parlar d’introduir canvis a les institucions. El catedràtic emèrit, però, va afirmar que sí hi ha molt canvis a fer, per exemple al Parlament, que és del tot ineficient, però fixar l’atenció en elements institucionals fa perdre de vista altres factors estructurals i culturals.

Com sempre, al capdavant del programa el nostre company sociòleg, l’Aran Solé. Aquest videopòdcast va ser emès dilluns 8 de juny de 2026, de 17 a 18 h, al 106.9FM de Ràdio Catalana de la Cultura i l’Esport.

MIREU AQUEST VIDEOPODCAST

TOTS ELS PODCASTS AL NOSTRE CANAL D’IVOOX