La taula de ponents va ser presidida per Santiago Ballester, director general de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat, i la ponència d’obertura va anar a càrrec de Claudi Alsina, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, qui va defensar que el ‘tot està per fer i tot és possible’ que tant de moda s’ha posat en els darrers temps, no té, quant a l’adequació entre el món universitari i el laboral, cap aplicació: en aquest àmbit, segons Alsina, s’han fet importants avenços a nivell, per exemple, de l’impuls dels doctorats industrials o de la formació continuada o lifelong learning, una tendència, aquesta última, basada en la col·laboració entre universitat i col·legis professionals.

La segona ponència va anar a càrrec de Ferran Amago, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), qui va apuntar directament a la capsa dels trons de l’avantprojecte de Llei dels Serveis Professionals, un marc legal que suposa la trasposició d’una recomanació europea que Amago denuncia que en cap cas s’està debatent amb els responsables dels col·legis professionals. “Manca diàleg”, es va queixar, alhora que reclamava una campanya des de l’Administració per tal d’afavorir la col·legiació, així com l’accés per part dels col·legis a les borses de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), per tal col·laborar en la gestió de les ofertes de feina de manera conjunta.

Per la seva banda, Joan Tugores, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, va fer una contundent defensa dels serveis professionals, tot advertint de les nefastes conseqüències de les desregularitzacions improvisades –com ha succeït, sense anar més lluny, en l’àmbit financer–. L’al·legat del catedràtic va ser el punt de partida d’un interessant intercanvi d’opinions entre els responsables dels col·legis, que van aprofitar l’oportunitat per posar de manifest els problemes dels seus col·lectius i els reptes que obre la nova legislació de serveis professionals.